A vegades qui es desperta a mitja nit, ha oblidat totes les dades relacionades amb ell mateix i amb el lloc on es troba. Al relaxar-se en el son, ha esborrat els límits del temps i de l’espai. Al despertar només queda un elemental sentiment d’existència. Per a situar-se i orientar-se de nou, hom ha de reconstruir la xarxa de coordenades del món en mil·lèsimes de segon. Aquestes línies extretes d’un text de Marcel Proust (1871-1922) descriuen una sensació que he viscut aquests dies. La he viscut diverses vegades i en diferents situacions i circumstàncies. Però l’estimat i pacient lector que llegeix aquestes línies, segurament només estarà interessat en una d’elles: el moment que he llegit la memòria que ha presentat l’alcalde Rivas sobre la governança de la nova legislatura. Al llegir-ho per primer cop he hagut de preguntar-li a l’Emma si realment Eduard Rivas havia estat investit com alcalde i si havia governat fins ara o era fruit de la meva imaginació. Al confirmar-me que ha...
La opinió i crítica d'un simple esparreguerí com vosaltres.