Passa al contingut principal

Capitol 5. Adéu al feudalisme esparreguerí

A vegades qui es desperta a mitja nit, ha oblidat totes les dades relacionades amb ell mateix i amb el lloc on es troba. Al relaxar-se en el son, ha esborrat els límits del temps i de l’espai. Al despertar només queda un elemental sentiment d’existència. Per a situar-se i orientar-se de nou, hom ha de reconstruir la xarxa de coordenades del món en mil·lèsimes de segon.

Aquestes línies extretes d’un text de Marcel Proust (1871-1922) descriuen una sensació que he viscut aquests dies. La he viscut diverses vegades i en diferents situacions i circumstàncies. Però l’estimat i pacient lector que llegeix aquestes línies, segurament només estarà interessat en una d’elles: el moment que he llegit la memòria que ha presentat l’alcalde Rivas sobre la governança de la nova legislatura.

Al llegir-ho per primer cop he hagut de preguntar-li a l’Emma si realment Eduard Rivas havia estat investit com alcalde i si havia governat fins ara o era fruit de la meva imaginació. Al confirmar-me que havia reconstruit correctament el moment actual, he tingut la sensació que alguna cosa estava fallant i per això he hagut de llegir-me el document fins a tres vegades.

Rivas, com si hagués estat un esverat membre de la oposició en la darrera legislatura, fa una dura crítica sobre l’administració actual, la qual ell n’ha estat el màxim responsable i n’és gran coneixedor ja que des de ben jove ha estat regidor dins del govern (època Fosalba), regidor en l’oposició (època Udina) i alcalde (darrere legislatura). Ens parla d’una governança real però inexistent, sense mesures organitzatives per assumir funcions de planificació, control i avaluació. Cadascú que jutgi sobre aquestes paraules el que cregui convenient, jo i l’Emma ja ho hem fet…

La memòria segueix parlant sobre un domini dels actors privats sobre els públics i un “cert desgovern” on l’Administració no ha sabut assumir les tasques de direcció d’aquests sistema complex (la planificació, el control i l’avaluació que implica el control real de l’agenda pública). Estimats lectors...això només és el segon paràgraf de nou pàgines! És un document oficial que està signant l’alcalde!!! De debó que només em sembla increible a mi?!?

Si seguim llegint el document, la cosa es pacífica (per sort!) i em comença a donar la impressió de que els anteriors arguments crítics en contra d’ell mateix són part d’una estratègia per justificar un canvi de model. Un nou model que presenta i que vol substituir el que ell mateix anomena “lògica administrativa tradicional de tipus feudal, que genera una fragmentació organitzativa autista i amb molts pocs vasos comunicants”. Olé!! Torno a recordar que no ho escriu un nou alcalde, tampoc ho fa el signant a l'any 2015 ni cap membre de la oposició, sinò que ho escriu l'alcalde reelegit a l'any 2019.

Deixeu-me que em doni un respir abans de seguir, que sinò m'agafarà alguna cosa. Un respir que el faré sol però que el podria aprofitar i fer perfectament amb una regidora que m’ha ofert convidar-me a una cervesa. Haurem d’esperar que algú torni a tenir la iniciativa de fer una cervesa artesanal a la vila… mira que n’era de bona l’Eulària!

Va… seguim! En el document se’ns proposa una d’estructura que conjugui el model burocràtic (seguretat jurídica) i el model de governança (el que ha estat criticant en els primers paràgrafs). Una transformació que vol fer que l’organigrama deixi de ser el clàssic (fragmentat horitzontalment i de forma jeràrquica) i passi a ser de forma matricial, transversal, per projectes i per constel·lacions organitzatives. Un model que segons el ponent és en tres dimensions però sobre el paper només se’n plasmen dues. Un model on pren vital importància la mentalitat dels membres, sobretot els que encapçalaran els projectes...que, per cert, aquests dies estan essent entrevistats per Ràdio Esparreguera i les seves declaracions no van gens en línea (en la gran majoria dels casos) amb la filosofia de l'alcalde.

No vull extendrem sobre aquest tema ja que seria injust fer-ho quan encara no he pogut escoltar-los a tots. Però hi ha coses que no m'agraden a mi i no agradaran segurament als meus estimats lectors. Espero i desitjo poder escriure sobre això la setmana vinent abans de la Festa Major.

Tot vol canviar, però el que si que no canvia són les retribucions del Govern. L’alcaldia percebrà 55.000 euros anuals, el primer, segon i tercer tinents d’alcalde 44.550 euros anuals cadascun i el regidor d’Educació i Cultura 22.275 euros anuals. Amb aquestes dades ja sabem el cost que representarà pels esparreguerins el pacte amb els Comuns: 178.200 euros.

Descanseu estimats amics que la semana vinent ja és Festa Major!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2. Així ha guanyat Rivas i així governarà

Les urnes manen i els vilatans i vilatanes d'Esparreguera vam decidir el passat diumenge tornar a escollir a Eduard Rivas com a alcalde de la vila. Un professional de la política que haurà de tornar a configurar un nou equip de govern per tal de poder continuar amb la seva obra iniciada ja fa quatre anys. Van ser 3.802 vots i més del 37,5%, unes xifres molt més elevades de les que jo i l'Emma imaginàvem. En el capítol anterior parlàvem que Rivas passaria cómodament dels 2.000 vots i del 25% i ho ha fet! però ho ha fet molt més cómodament del que pensàvem. El socialisme municipalista sap aprofitar els vents de cara i aquest cop ho ha tornat a demostrar: l'Efecto Sánchez, la defensa de l'alcaldia, recuperar el vot històric de la Esparreguera socialista de tota la vida i, que el teu soci de govern minoritari faci campanya per tu...han fet obtenir uns excel·lents resultats per a Rivas. Però...us heu parat a pensar a on ha guanyat els vots? Com ho ha fet? Han estat ...

Capítol 4. Rivas i el punt i...

Demà dissabte Rivas tornarà a ser coronat alcalde d'Esparreguera. Cap sorpresa. I cap sorpresa tampoc que no es compleixi el win-win que proposava en el meu anterior post. Veient els diferents feedbacks que he rebut (alguns públics via Twitter i altres en privat) queda clar que la política i la estratègia política es veu molt diferent desde dins que desde fora. No en tenia cap dubte, però ho he pogut confirmar de primera mà.  Personalment penso que és una mala notícia ja que molts creiem que la política hauria d'estar molt més aprop del poble i més lluny que de les sigles o dels tòpics habituals. Suposo que per això, estimats lectors, no sóc de cap partit ni estic posat en política. Entre tòpics d'uns i l'oferiment de regidories secundaries sense pressupost d'altres, el poble quedarà tal i com estava. En els propers mesos veurem si les eleccions han fet reflexionar a uns i a altres de que el poble pot i ha d'estar molt millor del que està. I bé ...