Passa al contingut principal

Capítol 4. Rivas i el punt i...

Demà dissabte Rivas tornarà a ser coronat alcalde d'Esparreguera. Cap sorpresa. I cap sorpresa tampoc que no es compleixi el win-win que proposava en el meu anterior post.

Veient els diferents feedbacks que he rebut (alguns públics via Twitter i altres en privat) queda clar que la política i la estratègia política es veu molt diferent desde dins que desde fora. No en tenia cap dubte, però ho he pogut confirmar de primera mà. 

Personalment penso que és una mala notícia ja que molts creiem que la política hauria d'estar molt més aprop del poble i més lluny que de les sigles o dels tòpics habituals. Suposo que per això, estimats lectors, no sóc de cap partit ni estic posat en política.

Entre tòpics d'uns i l'oferiment de regidories secundaries sense pressupost d'altres, el poble quedarà tal i com estava. En els propers mesos veurem si les eleccions han fet reflexionar a uns i a altres de que el poble pot i ha d'estar molt millor del que està.

I bé estimats lectors, arriben unes línees una mica dificils per a mi. Em vaig proposar explicar en veu alta les coses que m'anaven passant pel cap sobre el poble i així he anant fent. Primer a través del Twitter (@GegantGuillem) i després a través d'aquest blog. He tingut una acceptació molt més gran de la que esperava, no sé si per la manca de competència o perquè us ha interessat alguna cosa de les que he anat publicant.... per sobre de tot, però, valoro el màxim respecte que heu tingut sobre la meva persona uns i altres i us haig de dir que us trobaré molt a faltar.

Ha arribat un punt on estic obligat a fer un punt. Espero que sigui un punt i seguit i no un punt i final. En aquests moments estic obligat centrar els meus esforços en altres coses que m'ho requereixen i recuperar-me. Espero tornar aviat amb energies renovades i poder tornar a parlar sobre el poble, la economia, Catalunya, la filosofia i el medi ambient.

Sigueu molt feliços. De tot cor, el vostre gegant Guillem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2. Així ha guanyat Rivas i així governarà

Les urnes manen i els vilatans i vilatanes d'Esparreguera vam decidir el passat diumenge tornar a escollir a Eduard Rivas com a alcalde de la vila. Un professional de la política que haurà de tornar a configurar un nou equip de govern per tal de poder continuar amb la seva obra iniciada ja fa quatre anys. Van ser 3.802 vots i més del 37,5%, unes xifres molt més elevades de les que jo i l'Emma imaginàvem. En el capítol anterior parlàvem que Rivas passaria cómodament dels 2.000 vots i del 25% i ho ha fet! però ho ha fet molt més cómodament del que pensàvem. El socialisme municipalista sap aprofitar els vents de cara i aquest cop ho ha tornat a demostrar: l'Efecto Sánchez, la defensa de l'alcaldia, recuperar el vot històric de la Esparreguera socialista de tota la vida i, que el teu soci de govern minoritari faci campanya per tu...han fet obtenir uns excel·lents resultats per a Rivas. Però...us heu parat a pensar a on ha guanyat els vots? Com ho ha fet? Han estat ...

Capitol 5. Adéu al feudalisme esparreguerí

A vegades qui es desperta a mitja nit, ha oblidat totes les dades relacionades amb ell mateix i amb el lloc on es troba. Al relaxar-se en el son, ha esborrat els límits del temps i de l’espai. Al despertar només queda un elemental sentiment d’existència. Per a situar-se i orientar-se de nou, hom ha de reconstruir la xarxa de coordenades del món en mil·lèsimes de segon. Aquestes línies extretes d’un text de Marcel Proust (1871-1922) descriuen una sensació que he viscut aquests dies. La he viscut diverses vegades i en diferents situacions i circumstàncies. Però l’estimat i pacient lector que llegeix aquestes línies, segurament només estarà interessat en una d’elles: el moment que he llegit la memòria que ha presentat l’alcalde Rivas sobre la governança de la nova legislatura. Al llegir-ho per primer cop he hagut de preguntar-li a l’Emma si realment Eduard Rivas havia estat investit com alcalde i si havia governat fins ara o era fruit de la meva imaginació. Al confirmar-me que ha...