Passa al contingut principal

Capítol 3. Rivas-Roca, una operació win-win.

En una setmana els esparreguerins i esparreguerines ja sabrem qui formarà part del nou govern municipal. Veient els resultats queda clar qui serà el nou alcalde i qui tutelarà les regidores clau. Per tant, no cal parlar del tema. Obro, doncs, una altra reflexió en veu alta: què hi ha darrera de la boira?. Dit d’un altre manera: quines peces es poden moure ara amb l’objectiu de tenir una millor posició estratègica en un futur.

Els que ens dediquem als negocis i estudiem les operacions estratègiques de les empreses sabem que s’han d’aprofitar determinats moments per fer moviments. Encara que a primera vista puguin semblar incoherents, aquests, amb un bon estudi i planificació, poden donar beneficis futurs i, qui sap… potser resultats electorals positius al cap de quatre anys. Si hom es queda quiet, i tenim multitud d’exemples al llarg de la història d’Esparreguera, perd.

Deixem-nos d’introduccions i aterrem a Esparreguera, on queda molt clar que el PSC pactarà amb els Comuns per fer un Govern similar a l’actual. En sumen 11 i sempre necessitaran que algú de la oposició voti per anar tirant en davant el mandat. 

Val la pena seguir així pel PSC? O és millor donar un pas endavant i aconseguir una nova posició? Una operació win-win amb l’objectiu de prendre més avantatge respecte als altres? Una bona posició per millorar resultats d’aquí a 4 anys sempre i quan la comunicació i el bon màrqueting dels dos darrers estiguin a l’alçada.

Jo i l’Emma pensem que ara és el moment de fer un pacte més arriscat i aquí entra en joc Esparreguera2031 com a altre part de la operació win-win o pacte Rivas-Roca.

Amb aquest pacte el PSC obtindria diversos beneficis a mig termini (legislatura). Aquest serà un mandat on s’hauran de prendre decisions valentes i tenir la majoria pot ser clau. Amb el pacte, passarien a tenir 13 regidors al Govern sense perdre pes específic en la presa de decisions aconseguint garantitzar un mandat més plàcid. 

Per un altre banda i a vista de l’elector, PSC es podria apropiar d’algunes idees que han sortit de la gent d’e2031. Això sería difícil de combatre per part de la oposició i, inclús podria fer guanyar vots al PSC al centre del poble si es fa un màrqueting i una comunicació adequada. Pels qui coneixeu els mal anomenats “els 1000” (i pels qui no, ja en parlarem algun dia) podrien canviar de vot cap als socialistes…si puja 10 punts al centre del poble… tindriem Rivas per molts més anys a Esparreguera i els demés partits s’haurien de reformular per combatreu. No parlo de res estrany, mirant històrics i moviments en altres pobles ha passat…

L’altre actor del pacte, com he dit, seria Esparreguera2031. Un grup d’electors que entra per primer cop al consistori i que necessiten un toc diferencial per no caure en l’oblit en la oposició. Ha tingut bona acceptació sobretot al centre del poble però entrar a la oposició significaria ser un més… i sense l’escut de les sigles de cap partit que els protegeixi! Això seria carn de desaparició. Sinò pregunteu-li a en Sr.Pérez, a en Sr.Oleart o a altres independents del Baix Llobregat.

E2031 ha de ser intel·ligent i no pot cometre els mateixos errors que altre gent ha comès abans. No seria una bona estratègia. A més, amb el pacte, demostrarien de forma clara que no són convergents disfraçats i que hi ha una separació i distància amb Convergència (o com es diguin). Però el més important de tot, si assoleixen el pacte win-win, podrien demostrar de forma activa el que diuen que volen fer: treballar pel poble, i això, estimats lectors, amb una dosi de bon màrqueting i bona comunicació sempre es transforma en vots i més poder futur.

Això no és Joc de Trons sinó Esparreguera, però tot funciona igual. Pactes i moviments de posicions per obtenir més poder. I creguim, l’únic pacte win-win a dia d’avui a la nostra vila, és el que he exposat. Els altres partits han de reconstruir-se en els següents dos anys i començar a demostrar  el perquè els hem de votar en els dos següents.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2. Així ha guanyat Rivas i així governarà

Les urnes manen i els vilatans i vilatanes d'Esparreguera vam decidir el passat diumenge tornar a escollir a Eduard Rivas com a alcalde de la vila. Un professional de la política que haurà de tornar a configurar un nou equip de govern per tal de poder continuar amb la seva obra iniciada ja fa quatre anys. Van ser 3.802 vots i més del 37,5%, unes xifres molt més elevades de les que jo i l'Emma imaginàvem. En el capítol anterior parlàvem que Rivas passaria cómodament dels 2.000 vots i del 25% i ho ha fet! però ho ha fet molt més cómodament del que pensàvem. El socialisme municipalista sap aprofitar els vents de cara i aquest cop ho ha tornat a demostrar: l'Efecto Sánchez, la defensa de l'alcaldia, recuperar el vot històric de la Esparreguera socialista de tota la vida i, que el teu soci de govern minoritari faci campanya per tu...han fet obtenir uns excel·lents resultats per a Rivas. Però...us heu parat a pensar a on ha guanyat els vots? Com ho ha fet? Han estat ...

Capítol 4. Rivas i el punt i...

Demà dissabte Rivas tornarà a ser coronat alcalde d'Esparreguera. Cap sorpresa. I cap sorpresa tampoc que no es compleixi el win-win que proposava en el meu anterior post. Veient els diferents feedbacks que he rebut (alguns públics via Twitter i altres en privat) queda clar que la política i la estratègia política es veu molt diferent desde dins que desde fora. No en tenia cap dubte, però ho he pogut confirmar de primera mà.  Personalment penso que és una mala notícia ja que molts creiem que la política hauria d'estar molt més aprop del poble i més lluny que de les sigles o dels tòpics habituals. Suposo que per això, estimats lectors, no sóc de cap partit ni estic posat en política. Entre tòpics d'uns i l'oferiment de regidories secundaries sense pressupost d'altres, el poble quedarà tal i com estava. En els propers mesos veurem si les eleccions han fet reflexionar a uns i a altres de que el poble pot i ha d'estar molt millor del que està. I bé ...

Capitol 5. Adéu al feudalisme esparreguerí

A vegades qui es desperta a mitja nit, ha oblidat totes les dades relacionades amb ell mateix i amb el lloc on es troba. Al relaxar-se en el son, ha esborrat els límits del temps i de l’espai. Al despertar només queda un elemental sentiment d’existència. Per a situar-se i orientar-se de nou, hom ha de reconstruir la xarxa de coordenades del món en mil·lèsimes de segon. Aquestes línies extretes d’un text de Marcel Proust (1871-1922) descriuen una sensació que he viscut aquests dies. La he viscut diverses vegades i en diferents situacions i circumstàncies. Però l’estimat i pacient lector que llegeix aquestes línies, segurament només estarà interessat en una d’elles: el moment que he llegit la memòria que ha presentat l’alcalde Rivas sobre la governança de la nova legislatura. Al llegir-ho per primer cop he hagut de preguntar-li a l’Emma si realment Eduard Rivas havia estat investit com alcalde i si havia governat fins ara o era fruit de la meva imaginació. Al confirmar-me que ha...